
La molla és un invent del diable! En quin cap va cabre, si no, tenir una pensada d'aquestes característiques. Es veu de seguida que la molla només podia ser idea d'una persona que no ho tenia tot. O que havia vingut al món per torturar la resta de mortals. El llit és, en canvi, de tots el invents de la humanitat, el més encertat, beneficiós i digne de sortir als llibres d'història. La pregunta que ens fem ara és: qui va tenir el sant acudit d'ajuntar els dos invents? Al món hi ha persones dolentes, caps que sempre rumien quina una en poden fer, cervellets a punt de cavil-lar un incendi, un lladrocini o qualsevol altra malesa que t'ha de portar pel camí de l'amargura... Però, això?! Posar molles al llit? És potser un dels atemptats més grossos que s'hagin fet mai d'ençà que el món és món. Què dic, atemptat! Injúria! barbàrie! Cataclisme! No hi ha paraules per explicar aquesta aberració.
N'hi va haver que van estar molt contents en provar l'invent. Però al cap del temps hauríeu d'haver vist la cara que feien. Una calavera feia més goig que no pas ells. I la culpa de tot plegat la té aquell nyic-nyic insofrible que apareix tard o d'hora en tot llit de molles.
I fins i tot ens aquests llits moderns de làmines o de vés a saber quines coses que fan, també arriba el dia que el nyic-nyic surt de no se sap on. No és el mateix nyic-nyic de les molles, però te'l recorda.
És un nyic-nyic modern, més elegant, com de més categoria, però el pateixes igualment.
Un servidor de vostès, durant una època de la meva vida, vaig dormir (és un dir) en un llit de molles. D'aquella feta, encara no me n'he recoperat. Tinc palpitacions, estic malmirrós, se'm va fer més cera a les orelles del que es normal i tinc unes durícies que semblen unes paülles de cavall. Hi ha nits que encara hi somio i em desperto angoixat, a punt d'estomacar el primer que passa o de posar-me a fer ganxet com si m'hi anés la vida.
Hi ha gent que es queixa que avui dia es trenquen molts matrimonis, i se'n culpa la societat, la televisió, els parallamps o el govern (que sempre té la culpa de tot). Però jo us diré la veritat: la culpa de la poca paciència que hi ha entre les persones és dels sorollets de les molles del llit.
I puc afirmar ara, rotundament, que d'entre tots els sorollets de la vida quotidiana, aquest és el més terrible de tots.
I més si estàs cançat i els teus veins li van foten al nyic-nyic!!!