Atención Radar!

Fa uns dies vaig llegir que als Alps han començat a possar radars a les pistes d'esquí. pel que em va semblar entendre, es tracta de que els esquiadors no baixin a més de 30 km per hora. Diuen els entesos que és per què en cas d'accident no es facin tant mal.

per una banda he de recòneixer que esquiadors per a saber a quina velocitat van (desconec si hi ha algun model d'esquí que porti un comptaquilòmetres incorporat). I per una altra banda, no sé pas com els identificaran, que jo sàpiga encara no han de dur cap matrícula enganxada al cul.

Tant és, sigui com sigui ja han trobat una nova manera de coartar la llibertat de les persones. Com sempre, l'autoritat troba la manera de sancionar i en canvi no pensa en que potser seria més beneficiós educar.

Dit això, i fent volar una mica la imaginació (o potser no tant...), quan trigaran a regular la velocitat a que hem de caminar? De fet a algun centre comercial hi ha cartells ben visibles on adverteix que està prohibit còrrer.

seguim imaginant.... Quan trigaran a decidir l'estona que podem estar prenent-nos un cafè?

Arribarà el dia en que s'estipulin uns lapses de temps standar per a estar al lavabo? (em refereixo a la cagadora, que deia el meu avi). Potser si arribem fins aquí se'ns acabaran, a alguns, les inoblidables estones de lectura en el més intim recolliment que ens dona aquesta estança.

Em sembla que una vegada més l'administració, o el poder, o com vulgueu dir-ne (procurant de no faltar el respecte a ningú) han confós, el que en algun moment de la història algú va sentenciar, com la velocitat i el tocino o la magnèsia amb la gimnàsia (gimnàstica, però no lliga) fins al punt que ens arribaran a trabucar de tal manera i fer que, com deia un bon amic meu, confonguem la "lle per la bé" (si voleu que faci gràcia heu de llegir: "lle pa la bé".

I abans no s'em oblidi, aprofito per dessitjar-vos a tots una bona esquiada!!!

Em Sents!!!

Un marit, ja una mica gran, sospita que la seva esposa esta perdent l'oida i vol fer una prova per comprovar-ho. S'enva a l'habitació del costat i li pregunta: Pepeta, em sents? En no obtenir resposta, surt al passadis i li torna a preguntar: Pepeta carinyo, que em sents? Tampoc sent cap mena de resposta. Llavors finalment, decideix atansar-se al seu costat i li fa la mateixa pregunta: Pepetaaaa em sents!!!

Ella, ja una mica cansada i enfadada, li contesta: Marceliii et dic que siii, per tercera vegada pesat!!!

1. A vegades no sentim perquè no escoltem?


2. A vegades no escoltem però no sentim?


3. A vegades sentim però no escoltem?


4. A vegades ni sentim ni escoltem?

Sentir és una cosa i escoltar n'és una altra. A vegades sentim música, sentim ploure, una converça, etc.... Però no hi prestem cap mena d'atenció, perquè no ens interessa, perquè hi tenim al cap un altre problema, perquè estem encaparrats amb altres cabòries.

I com l'acudit, a vegades pensem que la culpa ès únicament nostra, per falta d'atenció, perquè em desconectat, per estrès per cansament.

Podriem tots plegats, fer un petit esforç, per poder escoltar, heus ací la qüestió. En fi, viure el dia a dia sense preses, amb més calma. Observar millor la vida i treure'n les teves propies conclusions.