dijous, 14 de gener del 2010

El precusor de la matança de Texas...

Curiosament o no tant curiosa, una de les aficions o rutines que tenim quan anem per aquests móns de Déu, és quan arribem a un poble o llogarret dirigir-nos cap a la plaça de l'esglèsia i/o ajuntament, que acostumen a estar junts.
L'ajuntament, a part de que molt sovint no té cap mena d'intrés ni arqutectònic ni res de res (bé ara sembla que comencen a tenir interessos "judicials"...), no és visitable. No podem entrar i tirar 50 cèntims d'euro i guaitar com s'il-lumina el despatx de l'alcalde, per tant anem cap a l'esglesia (siguem creients o descreguts, tant és). Primer mirarem la portalada i l'arcada, fent-nos els "savis" pontifiquem sobre un gòtic o un romànic (per què la majoria no coneixem més estils) i entrem decidits a veure quines meravelles ens depara el seu interior.
Entrem mirant enlaire, cerquem vitralls i rossetons espectaculars que retratem compulsivament i després les fotos seran una merda per què si ens treuen del botó automàtic de la càmara ja estem perduts (sempre trobarem dos o tres cabestros fent anar el flash a tort i a dret i enlluernant, sants, mares de Déu i esperits Sants i algún creient encara adormit després de la Santa missa).
Rarament entrem pel passadis central, fa respecte i vergonya de que ens mirin, optem pels laterals i aprofitem per mirar els altars dedicats als més variats sants i màrtirs de la comarca.
Doncs jo em trobava en un trànsit d'aquests i justament al final d'un passadis lateral, entre l'altar de sant antoni i el porquet (que tot sigui dit n'hi ha per tot arreu) i el de Sant Pere (que tothom diu com si fós molt llest: Aquest és Sant Pere per què porta la clau...) em trobo cara a cara, amb una imatge tremenda!!! El cor se'm va aturar Déu meu i la melsa que no sé que fa i tampoc no sé que cony es, s'em va quedar aturada uns segons.
Acabava de trobar-me al davant dels meus nasos l'avanpassat d'en Jason (crec que es deia així, el més dolent de la matança de Texas). Jo la pel-licula l'he vist, però hem va fer molta por, alli es mata molt i ben matat, no com altres pel-lícules que t'ho volen fer creure. Sang i fetge cap aquí, budels i feixures cap allà. Però això no és el pitjor, no, a la pel-lícula maten i maten, però tots son adultas (majors de 18 anys).
Al meu davant, tinc la "viva imatge" del TERROR amb un NEN en braços, això serà un INFANTICIDI!!! Pitjor encara un BEBEICIDI!!!
Jo valent i àgil com un llop, faig un salt decidit a prende-li l'eina del mal. L'assasi vol esquarterar l'infant amb un "xerrac" i jo que m'hi barallo per arrabasar-li el pobre nen innocent de les seves urpes.


En aquestes sento que m'estiren el canal dels pantalons i veig a baix, un mossén petit i remenut, amb care de pomes agres que em diu: Vol fer el favor de deixar a Snat Josep tranquil, si no baixa ara mateix, avisaré als Mossos!!! I m'amenaça amb un canalobre de llautó...


















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada