Tenint en compte tal i com s'estan posant les coses, una de les sortides que tenim per sobreviure és somiar. De moment, els pensaments i els somnis encara son inviolables si tenim una mica de cura en no divulgar-los en excés. I econòmic.... Es pot somiar dormint a les fosques, salvaguardats i protegits per la solitud de la nit, i també es pot somiar despert, acaronats per la claror del sol com un prat verd que a primera hora del matí treu fum com si s'alliberés de les seves cabòries. Tant si somiem de dia com de nit, ningú no ens pot privar de somiar un bosc (potser d'aquells que no ens deixen veure els arbres) i caminar despreocupadament amb les mans a les butxaques al costat d'un riu. Sense pressa, sense neguit, mirant com l'aigua ens avança i nosaltres prenent consciència de que les gotes d'aigua que tot just ara ens acompanyen, en uns segons travessaran, per sota, el pont que nosaltres creuarem, per damunt, qui sap quan. Caminarem en pau amb nosaltres mateixos i amb la natura.
És per això que us demano respecte i que no feu soroll. Com més llarg sigui el somni, més lluny arribarem. I en despertar-nos veurem, tal i com deia en Miquel Martí i Pol:
....Que tot està per fer i tot és possible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada