Qüestió d'afilar

Avui un explicaré un conte, no és meu, però hi afegiré el meu punt de vista.

A Canadà es celebrava el Campionat Mundial de talladors de troncs. Després de varis dies de competició, havien arribat a la final solament dos participans: un Canadenc i un Noruec.

La tasca estava molt ben organitzada. Cadascun d'ells tenia assignat un sector de bosc per talar troncs. Es tractava de veure que era capaç, de talar més troncs entre les vuit del matí i les quatre de la tarda. Qui tallés més troncs, seria el guanyador indiscutible.

A les vuit en punt, va començar la competició. Només se sentia l'intens i ritmic so de les destrals talan els troncs, fins que a les nou menys deu del matí, el Noruec va deixar de talar. El Canadenc, prenen el silenci del seu competidor com una oportunitat, va multiplicar per dos els seus esforços.

A les nou en punt, el Canadenc va sentir com el Noruec començava de nou a talar. Els dos participants van continuar talant els troncs dels arbres, fins que a les deu menys deu, el Noruec va tornar a parar. De nou el Canadenc va aprofitar al màximj la debilitat del contrincant, talant els troncs.

A les deu en punt, el Noruec va reprendre la seva tasca i , sensedescans va talar els troncs fins a les onze menys deu, quan de nou va tornar a parar. L'estat d'ànim del Canadenc es va inflar de confiança i començant a assaborir la victòria, va continuar talant els troncs a un ritme imparable.

Així van anar transcorrent les hores. cada vegada que faltaven deu minuts per a la hora en punt, el Noruec deixava de talar, i el Canadenc continuava amb la seva tasca. I així va ser fins que a les quatre de la tarda, el jutge va donar per acabada la competició. En aquell moment, el Canadenc estava segur que havia guanyat ell.

Però quan va descobrir que havia perdut es va quedar molt sorprés, no s'ho creia.

"Com ho has aconseguit?", va preguntar el Noruec. "Durant tot el dia, quan faltaven deu minuts per a l'hora en punt, t`he sentit parar. Llavors, com pot ser que hagis tallat més troncs que jo? "No és possible, no".

"És molt senzill", va respondre el Noruec. "És cert , cada hora, quan faltaven deu minuts per a la hora en punt, he parat. I mentre tu continuaves tallant, jo em dedicava a afilar la meva destral".

Hi ha gent a la vida que no es para a descansar ni a reflexionar, treballa sense descans per aconseguir els seus objectius, que ha vegades no s'assoleixen. També hi ha gent que es passa la vida treballant i no gaudeix del que fa, solament pensa en ser més que l'altre, en acumular, no gaudeix del que fa, solament sap conjugar el verb tenir i no el ser, i així els passa la vida, sense poder gaudir de res del que ha assolit amb tan d'esforç. Això pot passar per una malaltia prematura, una depressió, un cansament extrem, la vellesa, la mort, i la pèrdua del sentit vital.... Descansar és necessari, encara que estigui mal vist, i considerat un pèrdua de temps.

En els períodes de pèrdua de feina, d'una lesió o malaltia, o de ruptura amb la parella. Em d'agafar aquests moments de crisi personal per ser creatius, reflexius, per descansar i afilar les nostres eines i capacitats per poder oferir el millor de nosaltres mateixos quan tinguem una nova feina, o una nova parella. Hem de crèixer intel-lectualment i emocionalment, cuidar-nos i descansar per reprendre el camí amb idees noves per fer realitat els nostres somnis. Cap objectiu es tan important com estar bé amb nosaltres mateixos.

No es tracta de competir contra altres, sinó de cooperar, de donar a conèixer la nostra genialitat.

S'ha de fer alló que va amb els nostres pensaments i la nostra manera de fer i ser, amb la nostra filosofia de vida. I a vegades, s'ha d'anar contracorrent i ser rebel. I ho hem de fer per nosaltres mateixos, no per demostrar res a ningú. No ens hem de comparar i fer les coses perquè toca, és llei de vida, o perquè el meu amic o amiga ho fa o ho té. Deixem de demostrar al món el que valem, perquè ja som valuosos. Som valuosos, sense tenir parella, ni una bona feina. Hi ha feines en les quals no es té un gran sou, però si està bé, endavant.

Per cert, el conte o anècdota, el podreu trobar al llibre "La danza de amor de las hadas", de la Rosetta Forner.