La mudança

Hi ha dies, a vegades temporades, que la meva consciència em parla amb la veu més alta del que manen els cànons de l'educació i dels bons costums.

Només ho fa quan la situació és extrema, tant per bé com per mal, i per tant perillosa. Aquest cop, la veritat és que jo feia dies que la sentia, potser setmanes, si fós sincer hauria de posar mesos, i si m'ajusto a la realitat he de dir anys. I ella vinga a insistir. No sé les vostres consciències si son massa emprenyadores, però la meva us ho ben asseguro que es pesadeta de collons...

Finalment però li he fet cas, bo i que ens les hem tingudes a base de bé. Jo a vegades soc una mica curt de gambals i quan no vull entendre les coses no les entenc. El cas és que fa molt temps que la meva consciència m'anava dient:

- Joan ja has pensat en fer la mudança?

I jo fent l'orni. Finalment quan m'he sentit tant pressionat he preguntat, gairabé cridant tant com ella:

- I per què cony vols que balli amb una vaca?

La consciència ha obert els ulls i la boca i m'ha dit:

- però que cony t'empatolles, ara amb això de ballar amb una vaca?

- Home, doncs això que em dius: la mudança... fixa't en la paraula mu... dançc. I doncs que és una "mu que dança"? Una vaca que balla, és ben clar.

La consciència entre d'altres insults m'ha tractat de capsigrany, xipòtil i menja bròquils, m'ha sacsejat el cap i m'ha cridat a ran d'orella:

- Que t'has de canviar de casa collons !!!

I en això estic.

_ Quina sort que no he de ballar amb cap vaca... em fan una por...