M'he comprat uns pantalons!!!

Aprofitant que estem de rebaixes avui m'he comprat uns pantalons acompanyat de la meva tieta Roser. Entenc que la noticia per si mateixa no us deixarà ni bocabadats ni esmaperduts, tampoc es aquesta la meva intenció.
En aquesta ocasió han estat un texans els escollits. Aprofito per comentar que la meva tieta ha volgut cardar el nas... i quan hem entrat a la botiga ha anat directament a la dependenta a demanar-li uns "taulans", que es la seva pròpia traducció literal de "tejanos"... (ja hem entrat en mal peu).
Be doncs fet aquest petit comentari, ja podem seguir. En el meu afany de ser un "noi" modern, (encara que tinc 45 anys, la veritat sigui dita no ho sembla) he decidit comprar-me uns pantalons una mica a la moda. En el ben entès que sóc modern pelat però no ximple,
he desestimat la posibilitat de comprar uns pantalons d'aquells extremadament amples, 4 talles més grans de la que necessito, que et pengen de l'entrecuix com si anèssis cagat i que vas enssenyant la regatera a tot déu. Sóc modern però no tant encara i la meva regatera no esta a l'alçada d'anar-la mostrant a tort i a dret.
Senzillament he optat per una opció equilibrada. I ja em teniu anant cap a casa amb uns pantalons texans, amb una línia moderna i que es caracteritzen per tenir les butxaques del darrera més avall del que és, o segurament era, normal. Per que ens entenguem, la butxaca comença a mitja galta i s'acaba ben entrada la cuixa.
Quan me'ls he emprovat, he fet atenció a aquest fet, tot preguntant-me a mi mateix el motiu, però sense treure'n l'aigua clara. Deu ser moda, he pensat.... La meva tieta m'ha convençut dient que aquellus teulans en treien 10 anys del d'amunt.
Al arribar a casa he decidit estrenar-los, he de recòneixer que sóc tant i tant modern que ni tant sols espero que sigui ni Pasqua ni Nadal per estrenar una peça de roba.
Així doncs m'ensaco els pantalons i em miro - Caram quin goig que faig - he presumit davant el mirall. I he començat a omplir butxaques. La del davant a l'esquerra, els clinex, per què estic un xic constipat i les mocadorrades son incontrolables, a la dreta el tabac i l'encenedor (totalment incorrecte, per què vol dir que fumo, però ara no ve el cas. I ara bé lo bo, a la butxaca del darrera a la dreta, el mòbil, - Cap dins!!! m'he dit.
Després de caminar uns 25 metres, he entes el per què d'aquests pantalons amb les butxaques tant avall... resulta que la posició, diguem-ne geogràfica del mòbil, de mitja galta del cul cap avall, provoca un efecte molt similar al que notariem si després de cada pas que fem, algú ens donés un copet al cul. Notes una pressió a la galta per la part inferior que si bé al començament t'incomoda - Qui cony em toca el cul!!! - penses, al cap d'una estona ho trobes fins i tot agradable i tentadora. Ja veus...
I per acabar, una anècdota sense laq més minima impòrtancia, la marca dels pantalons és "Cyber Jeans", i no es tracta de fer propaganda, així que els penso donar a la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF). I es que son una mica Cybernetics aquetus teulans.
I mira que soc modern, però no tant coi!!!