Faula d'un capsigrany

Hi havia una vegada, en un poblet petit d'un país qualsevol, un grup de persones que es divertien amb el tonto del poble, un pobre infeliç de poca intel.ligència, que vivia fent petits encàrrecs i rebent almoines de la gent del poble.
Diàriament, alguns homes cridaven el capsigrany al bar del poble on es reunien i li oferien escollir entre dues monedes: una de mida gran de 50 centaus i una altra de menor mida, però d'un peso.
Ell sempre agafava la més gran i menys valuosa, cosa que era motiu de riota per a tots.
Un dia, algú que observava el grup divertir-se amb el pobre innocent, el va cridar a part i li va preguntar si s'havia adonat que la moneda que triava era la de menys valor. I aquest li va respondre:
És clar que ho sé, no sóc tan tonto..., val la meitat, però el dia que esculli l'altra, el joc s'ha acabat i no podré guanyar més la meva moneda de 50 centaus.
Podria concloure aquesta història aquí, com un simple acudit, però es poden treure diverses conclusions:

1. QUI SEMBLA CAPSIGRANY, NO SEMPRE HO ÉS.
2. QUI EREN EL VERITABLES CAPSIGRANYS DE LA HISTÒRIA?
3. UNA AMBICIÓ DESMESURADA POT ACABAR TALLANT LA TEVA FONT D'INGRESSOS.
4. (Per ami aquesta es la conclussió més interessant). PODEM ESTAR BÉ I SER FELIÇOS, TOT I QUE ELS ALTRES NO TINGUIN UNA BONA OPINIÓ SOBRE NOSALTRES. PER TANT, EL QUE IMPORTA NO ÉS EL QUE PENSEN DE NOSALTRES, SINÓ EL QUE HOM PENSA DE SI MATEIX.

CONCLUSIÓ: "El veritable home intel.ligent és el que aparenta ser tonto davant d'un tonto que aparenta ser intel.ligent" ...