Pipes salades...

Quan era petit menjava pipes. De fet en menjave moltes, fins que la punta de la llengua em quedava vermella com un pebrot i havia de plegar. Des de fa temps, bastant de temps, hi ha als supermercats pipes pelades... (ahir vaig comprar un paquet). Per una banda està bé doncs així el problema de les peles s'ha acabat (i aixó que jo era dels que les deixava al damunt d'algun lloc o a la butxaca, mai m'havia agradat escopir-les).
Però d'altra banda i probablement ja hi haureu pensat, qui les pela aquestes pipes? El mite de la màquina de pelar pipes, no me'l crec. Ahir mentre menjava pipes pelades em van venir aquests i altres pensament que ara no venen al cas i em vaig imaginar en algun lloc suburvial i/o de pobresa extrema, immenses naus plenes de gent marginal pelant pipes sense parar. El capataç els vigilava per que no se les mengèssin i cada 200 grams de pipes pelades els donàven un got d'aigua.
Abans d'entrar a la cadena de producció els feien rentar les dents i les mans i estava prohibit escopir enlaire. Al final de la jornada cada obrer havia d'escombrar les peles que havia fet i deixar els seus llocs de treball en perfectes condicions per a els següents.
Després de pensar això, vaig anar a la cuina i vaig tornar amb una cullereta de postres. Vaig continuar pensant en altres coses i continuava menjant les pipes però amb la cullereta. Qui sap qui les ha tocades... totes!!!