Jutjar...

Si poguéssim deixar de jutjar-nos els uns als altres i entendrent's una mica millor, la vida potser milloraria bastant.
Jutjem i no volem ser jutjats! No us creieu mai aquells que us critiquen o que jutjen el que feu. Ningú te dret a jutjar... com deia un refrany xines: "Nomes pot jutjar qui ha viscut 100 dies en les vostres sabates".
Sentir-se lliure sense carregues, les coses son importants per un mateix, perquè es un el que creix i es transforma... no els altres, el que et ressona dins et farà caminar.
Ens fem les lleis que ens convenen per cada cas i la nostra anomia resisteix totes les batalles... i si tots fem el mateix vaja conflicte!
Al llarg de la vida, les relacions se succeeixen. No totes són iguals i el grau d'implicació emocional i afectiu que hi posem varia. L'interès el benestar que ens proporcionen, el nivell d'empatia i els afectes que susciten són factors que determinen la implicació.
Amb tot això, hi ha un element que ha de ser comú en totes elles: la incondicionalitat. No hi ha relació que se sostinga si es coarta, es jutja o es limita a l'altre.
La bona salut d'una relació amistosa, familiar, sentimental, etc... depèn de l'abandonament de judicis, exigències i coaccions.
Estar, escoltar, recolzar i acompanyar, no entendre l'altre a través del nostre criteri. Etiqyetem les personas per les conductes que compartim, no ens agraden o no entem.